CAPÍTOL 22
En Tòfol estava molt content perquè havia rebut una carta del pare que deia que estav viu i que aviat aniria a buscarlos, en Tòfol va confesar a la Salut que la va veure aquella nit i ella li va explicar que aixi era com va aconseguir que la mare pogues parir a un metje. Aquella mateixa nit van veure el cadàver d'en Paco.
CAPÍTOL 23
En Paco els hi va deixar unes joies, les quals ells les van vendre al mercat, la mare va comprar un llibre i li va explicar a en Tòfol la importància de lleguir.
CAPÍTOL 24
Va arribar una carta dels avis, no eren pas bones noticies. En Tian va morir. La mare es va enfonsar. En Tòfol marxa de la cabanya tot callat, i caminava per la sorra pensant en el Tian. De sobte va escoltar la veu de la Maria , estava cridant aprop de les tanques de filferro, va veure que un soldat afrocà volia abusar d'ella. En Tòfol amb totes les seves forces va colpejar el cap del soldat varies vegades, el va matar.
CAPÍTOL 25
En Tian i la Maria van amagar el cadàver del soldat dins de l'aigua, al cap dels dies el cos del soldat va ser trobat prop del final del camp, la Maria i en Tòfol es van possar nerviosos pero els demes soldats no li van donar importancia al cadàver perquè no era la primera vegada que moria un soldat a mans d'un refugiat.
CAPÍTOL 26
CAPÍTOL 27
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada