capítol 6-11

CAPÍTOL 6

La fam arribava, en Tian i en Tòfol anaven al mercat per agafar el màxim de menjar posible. Pels matins repertien llet en pols perquè els nens tenian que anar ben alimentats. Al mig dia anaven a un cafè on repertian menjar gratuït per els menors. Per kes tardes en Tian es quedava a casa fent deures i en Tòfol marxava a carrer amb els seus amics, ell fumaba i bevia, com que no tenia diners asaltaven horts per vendre les verdures i aixi poder pagar els cigarros i la beguda.



CAPÍTOL 7

Va arribar el dia MN el dia de la mala notícia, la notícia era que la Maria marxava de Sabadell. Marxaven perque la República estava guanyant moltes batalles perquè l'ajudaven els italians i els alemanys. Van decidir marxar perque si Franco arribava a Sabadell aninia directe a per la família de la Maria perquè eren rojos.


CAPÍTOL 8

Va arrivar el día de l'aniversari dels bessons i la situació no era la millor per celebrar-ho . En Tófol no es va recordar de comprar algún regal per el seu germá aixi que va anar al camp a robar cireras. En Tian cada vegada anava empitjoran més amb la seva enfermatat , no hi habia solució de que millores.




CAPÍTOL 9

Va arrivar el Nadal i el pare va vindre a visitar-los pero de cop va haber de marxar per continuar lluïtan .En Tian va millorar amb la seva enfermetat i en Tòfol va tornar a sentir que tenía un germá un altre cop. En Sebastià va informar a la família que haurien d'exiliar-se a França perqué la guerra estaba arrivant i el pare ( Cisco ) li va demanar que els ajudes a protegir-se.



CAPÍTOL 10

Van marxar amb cotxe de Sabadell , el cotxe es va espatllar i van haber de continuar a peu fins l'Empordá que és on vivien els avis d'en Tian i en Tòfol . La mare va decidir que en Tian s'habia de quedar amb els avis degut a seva situació de salut . En Tian com a record li va donar a en Tòfol  un poema escrit per ell, perquè sempre el recordes.





CAPÍTOL 11

En Tian es va quedar a casa dels avis.Marxaven de camí al camp de refugiats, la nit era molt fosca i molt freda, els camins eren estrets. En Sebastià portava el mapa i l'anava mirant per que no es perdessin. Aquell cami es va anar omplint cada vegada mes de gent que fugia. Tots venien del sud i marxaven cap al nord.